Cultura

Un Gironí al Día-D

Durant el Desenbarc de Normandia un Gironí va participar a la defensa de les platges.

El conegut com a ‘Dia- D’ commemora el Desembarcament de Normandia. Aquest dijous 6 de juny, es compleixen 75 anys d’aquest fet que va canviar la història i l’esdevenir d’un dels conflictes més crucials de la història contemporània. El 6 de juny de 1944, en plena Segona Guerra Mundial, va donar començament l’Operació Overlord, que consistia en un massiu desembarcament per part de les forces aliades (entre els quals es trobaven la pròpia Gran Bretanya, Estats Units, Canadà, Polònia i exiliats espanyols ) A les platges de Normandia (França) per frenar l’avanç de l’exèrcit alemany. Comandats per Dwight D. Eisenhower, les tropes aliades tenien previst desembarcar a les costes franceses un dia abans, el 5 de juny, però a causa del mal temps i de la inestabilitat marítima el desembarcament va haver de ser endarrerit un dia. Aquesta operació, que va començar a desenvolupar-se a Gran Bretanya, va ser un esforç comú entre els anomenats Aliats per enderrocar l’Alemanya nazi

La història d’Alberto Wintherhalder, però, se situa lluny de les platges. Tot i que per entendre-hauríem retrocedir en el temps fins al 11 de novembre de 1917. I és que aquest va ser el dia en què aquest català (de pare alemany i mare espanyola) va venir al món a Girona.

El nostre protagonista va partir cap a Alemanya el 1942. Ja a Bremen, es va allistar en l’exèrcit i va dur a terme la seva instrucció. Poc després va ser destinat una bateria antiaèria en una petita població pesquera situada al mar del nord. A l’abril d’aquest mateix any va sol•licitar el seu trasllat al grup d’artilleria lleugera de Marina nombre 686, a l’illa de Ré situada a l’est de França.

Alberto (1943)

Allà va ser on, el mateix 6 de juny de 1944, la seva unitat va rebre l’ordre de dirigir-se al nord del país, fins a Rennes. Fins llavors, aquest jove havia gaudit d’una agradable estada en el seu destí; el mateix que li havia succeït a altres tants combatents teutons que veien França com un paradís de vacances a causa, entre d’altres coses, al col•laboracionisme del govern de Vichy, al bon temps i -per què no dir-ho- a la ingent quantitat de prostíbuls que l’alt comandament havia posat a la seva disposició a París. En el cas d’Alberto, tot sigui dit, no tenim constància que trepitgés aquests centres de contactes. Més aviat es dedicava a caçar conills i entrenar al costat dels seus companys.

Foto d’Alberto (1944)

Alberto va començar la seva participació en el Desembarcament «una bella matinada de juny». Tot va començar amb una conversa senzilla. «Es va acostar el sergent, qui gairebé amb un fi murmuri de veu em va dir: Amic, ja no te n’aniràs de permís a Espanya. Aquesta matinada, milers de paracaigudistes nord-americans han estat llançats darrere de les nostres línies defensives “». Així doncs, va passar d’estar esperant el passaport per tornar a la seva llar, a ser enviat fins a la costa. Després d’un dur entrenament, la seva unitat va partir en direcció a Rennes, una ciutat al nord de França durant la nit del 31 de juliol.

Per sort per a ell, els Aliats van arribar abans i li van capturar. Eren nord-americans. Tot i que aquests no es van acarnissar amb ell, els membres de la Resistència si. «Volien rebanarme el coll. Tots desitjaven pegar-me, encara que, afortunadament, tan sols van aconseguir donar-me algun lleu cop », va afegir. Aquell dia, el nostre protagonista va sentir la set de venjança dels gals, àvids de penjar. Es va lliurar per poc. Poc després va passar per diversos camps de concentració fins que va aconseguir tornar a la seva llar. Havia superat el Dia D. El mateix dia què altres 240.000 dels seus companys no van poder sobreviure.

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*